Teatre Barcelona

Hamlet Laforgue

Jules Laforgue neix a Montevideo el 1860 i mor de tuberculosi a París el 1887. Vint-i-set anys de vida que el porten d’Uruguay a França, de França a Alemanya, d’Alemanya a Anglaterra (on es casa) i d’Anglaterra a França de nou. Molta mobilitat externa però un mateix sentiment interior: l’esplín, la malenconia, el tedi de viure. Sentiment propi del simbolisme i del decadentisme que ell amb el seu tarannà i la seva poesia lunar ajudaria a construir.

Laforgue era un dandy obsessionat per la figura de Hamlet. Què queda, es pregunta, d’aquell personatge que va escriure Shakespeare? I en fa un nou Hamlet, un pastiche sincer, irònic i cruel que alguns erudits diuen que és més hamletià que el propi Hamlet. En qualsevol cas, li serveix d’alter-ego per buscar-se en les paraules, en la pulsió de mort, de vida, de nàusea existencial,... i especialment en la de literatura ja que “la resta no és silenci sinó literatura”.

Sense cap mena de dubte, Laforgue és, doncs, un escriptor a reivindicar, un pierrot antiburgès que lluita amb les paraules contra l’univers hostil que tediosament li ha tocat viure.

Ens agrada.

Jordi Prat i coll