Teatre Barcelona

  El Garcin, la Inés i l’Estelle estan morts. Es troben, un darrera l’altre, en una habitació sense sortida. És un lloc fora de tota influència externa, estèril. En aquest infern trobarem doncs a un intel•lectual dubitatiu, una lesbiana proletària i a una dona jove casada amb un vell ric; tot sota l’entorn del món de les aparences.

Amb aquesta situació comença el joc creuat i dialèctic de Sartre. Tots van descobrint les seves faltes, el seu passat, els seus orígens socials i al mateix temps la crua realitat del seu present, de la responsabilitat de la llibertat de la seva vida i dels seus actes. El joc dialèctic, sempre brillant, intel•ligent i amb pinzellades d’un humor existencialista i molt actual, marquen el ritme endimoniat d’aquest joc a tres bandes. La mirada denunciadora de l’altre sobre la vida i els actes de cadascun és omnipresent.

Finalment els tres es descobreixen com les víctimes i els botxins d’ells mateixos i lligats indefinidament entre ells com així ho manifesta Garcin amb la famosa frase: “L’enfer c’est les autres” (L’infern són els altres).