ASAP ‘Actes de solidaritat amb el patriarcat’
En aquests temps d’alta toxicitat social i afectiva, per què no retratar l’enemic com a antídot? Per què no riure’ns d’ell fent servir el mirall deformador de la caricatura? Per què no posar-nos sobre avís del perill fent servir les armes de l’humor més negre?
ASAP (actes de solidaritat amb el patriarcat), és un retaule incòmode i irònic dels nostres usos i costums, una instantània deformada feta de veus impersonals però clarament identificables, un seguit de situacions incòmodes que acaben fent un retrat del nostre pitjor perfil.
Com hem arribat fins aquí? És perquè la rapidesa amb què passa la vida davant els nostres ulls no deixa que ens aturem a reflexionar? És perquè la provisionalitat amb què vivim ens aboca a mirar-nos només al propi melic i a no conrear l’empatia amb l’altre? És perquè a les relacions ens hem acabat acostumant a desconfiar de tot el que no aporta beneficis clars i quantificables? Així, les escenes es van succeint, tenint com a protagonistes l’impudor injustificat, la crueltat gratuïta amb l’altre, la fragilitat del compromís, la prepotència del que està en situació de poder.
La desfilada dels nostres monstres dóna per a molt: Relacions tòxiques amagades rere el camuflatge de l’èxit laboral o social; veus sense identitat que repeteixen lliçons apreses com si els anés la vida, sense importar-los qui tenen el costat; companys de viatge amb l’empatia desentrenada fins a extrems insospitats; veus masculines completament conscients del seu poder ancestral i que fan ús del privilegi sense cap mena de vergonya; veus femenines que, també sense cap vergonya, acaten l’ordre imposat, sense posar en dubte la jerarquia patriarcal; altres veus que malden per escapar-se’n i llancen senyals de socors.
En aquests temps d’alta toxicitat social i afectiva, per què no retratar l’enemic com a antídot? Per què no riure’ns d’ell fent servir el mirall deformador de la caricatura? Per què no posar-nos sobre avís del perill fent servir les armes de l’humor més negre?
Idioma de l’espectacle: català
Horaris: De dimecres a dissabte a les 20.30h i Diumenges a les 19.00h
Duració: 70 minuts
Gènere: teatre de text
FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich
Intèrprets: Xavier Pàmies, Alba Pujol, Carla Ricart i Joan Sureda
Ajudant de direcció: Jordi Centelles
Disseny d’Il•luminació: Mattia Russo
Escenografia: Roger Orra
Disseny de vestuari: Joana Martí
Espai sonor: Joan Pàmies
Fotografia: Albert Falcón Archs
Disseny gràfic: Joan Pàmies
Producció i comunicació: La Trama Produccions
Producció executiva: Carla Ricart i Xavier Pàmies
